Hem posat el vel de l'adèu per primer i darrer cop. Copsem amb la mirada el que hem defensat sempre... Sense veus, amb l'oïda també ferida, la tenebre arribada no sap de que parlem, en silenci. Recercar un mot o la llum amb els ulls quasi clucs.
Varem omplir, més lluny de l'ahir, l'espai i papers amb paraules, del pretèrit més escairat, per ordenar maons i obscuritats de la veritat mig ofegada... Mentres pinzellava, entre pols, un roig, ocre o blau no aturaves mai el treball d'alliberar cireres, préssecs, albergínies i més fruits de la terra i de la ment...
Quan veigis a la teva mare i al meu germà els hi farás un petó de part meva.